Investigació
Els Horts Green for Good també són laboratoris vius per generar coneixement científic. A través dels nostres espais d’agricultura regenerativa, col·laborem estretament amb centres de recerca, universitats i altres entitats per estudiar de manera rigorosa l’impacte dels horts urbans socials. Obrint aquests espais a la recerca, la Fundació Ferrer Green for Good esdevé alhora un impulsor de coneixement científic al servei de la societat davant dels reptes derivats de l’emergència ecoclimàtica i social.
Aliança estratègica amb el CREAF
En la seva aposta por la recerca en el camp de l’agricultura regenerativa, la Fundació Ferrer Green for Good ha establert des del 2025 una aliança estratègica amb el CREAF, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals ubicat a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Aquesta unió permetrà generar coneixement científic a partir de la recopilació i anàlisi d’indicadors dels horts urbans socials en règim de permacultura impulsats per la Fundació Ferrer Green for Good.
El treball conjunt arrenca amb una beca doctoral vinculada al projecte Healthy Cities for All, liderat per la investigadora del CREAF Corina Basnou. Durant quatre anys, la jove investigadora Sandra Calduch analitzarà la presència de metalls pesats a la terra i les plantes de l’Hort IE La Mina i l’Hort La Florida.
A partir d’aquests estudis es podran extraure dades sobre la capacitat dels horts urbans d’oferir aliments saludables i funcionar com a espais segurs per a la salut humana i mediambiental.
A més d’aquest primer projecte, el conveni marc recull el compromís a llarg termini entre ambdues institucions, amb l’objectiu de transformar les ciutats en espais més verds, justos i inclusius.
Estudiants de la Universitat de Wageningen en un Hort Green for Good.
Altres investigacions
Altres projectes que ha dut a terme la Fundació Ferrer Green for Good son els estudis els estudis MITOS i RegenSòl, en col·laboració amb la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona i un prestigiós equip d’investigadors liderat pel Dr. Joan Romanyà, Doctor en Biologia i responsable del Departament d’Edafologia de la Facultat de Farmàcia (UB), juntament amb la Dra. Rosa Lamuela Raventós, Doctora en Farmàcia i professora titular del departament de Nutrició i Bromatologia.
Estudi MITOS (Microbiota Tomatoes)
El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya va publicar el 2022 els resultats d’aquest projecte de tres anys basat en el cultiu del tomàquet i que presenta una comparativa agronòmica i de qualitat alimentària entre diferents varietats locals i millorades per a la producció ecològica en condicions de fertilització orgànica diferenciada. El projecte estudiava el valor nutricional quant a fitoquímics, vitamines i minerals de 14 varietats de tomàquet, híbrids vs. Heriloom, en contrast segons diferents mètodes de cultiu i fertilització. És a dir, es van estudiar les matèries actives que es generen en un tomàquet en funció de les varietats i de les tècniques de cultiu aplicades.
L’objectiu de l’estudi va ser demostrar que les varietat tradicionals, de pol·linització oberta, cultivades en sistemes de producció ecològica, són més saludables i sabroses que les varietats Filial1 (híbrids determinats) cultivades amb tècniques convencionals basades en la síntesi química de laboratori, i com i en quin grau les matèries actives que aquestes varietats contenen afecten a la biota del sistema digestiu humà.
Estudi RegenSòl
L’objectiu d’aquest projecte era demostrar de forma pràctica la utilitat en la fertilització i regeneració de la terra dels triturats de fusta de treballs forestals locals i de restes de poda urbana com a font de nutrients i ecosistema per a la microbiota edàfica.
Aquest estudi, també anomenat “projecte Carmoniato”, proposava la incorporació de 15kg de triturat de fusta per m2 amb la finalitat de generar un ecosistema biòtic complex de fons, bacteris, algues, protozous, etc. que després siguin els encarregats de nodrir les plantes de cultiu. Pretenia demostrar que amb la fertilització amb fusta es poden obtenir cultius de forma continuada durant 10 anys sense necessitat de llaurar, fresar o remoure la terra.
A més, el projecte representava una solució per a les restes vegetals generades localment i promoure una agricultura basada en el carboni i un ús molt limitat de la maquinària pesada. Promovia una agricultura escalable, que fixa més CO2 del que genera durant l’activitat agrícola.