El Jardí comestible de Rubió i Tudurí a la Torre de Santa Caterina (Pedralbes)
Es tracta d’un jardí comestible de 4.000m2 situat a un espai dissenyat al segle XX pel paisatgista Nicolau Rubió i Tudurí a la finca de la Torre de Santa Caterina. En aquest entorn catalogat com a patrimoni històric, cultivem hortalisses i fruites en règim de permacultura i aplicant tècniques d’agricultura regenerativa, el que ens permet aproximar-nos a la producció vegetal de manera neta, respectuosa, ecològica i sostenible, potenciant la biodiversitat i recuperant la cadena de valor de l’agricultura.
Actualment la collita obtinguda en aquest hort urbà es destina íntegrament a la Fundació Assís.
Ubicat al barri de Pedralbes, aquest és el nostre primer hort urbà social i la llavor del projecte Green for Good.
2,5
TONES PRODUÏDES D’HORTALISSES
I FRUITES ECOLÒGIQUES
3
TONES DE COMPOST PROPI
140
REFERÈNCIES PARIETALS
23.000
PLANTES CULTIVADES
+6,5%
D’AUGMENT DE MATÈRIA ORGÀNICA
A LA TERRA DE CULTIU
35
REFERÈNCIES DE LES QUALS
HEM OBTINGUT LLAVORS PRÒPIES
3
KG DE PRODUCCIÓ PER M2
1.000.033
ÀPATS
Per coherència amb els nostres valors, l’hort s’abasteix amb planters de varietats de pol·linització oberta que provenen del nostre propi banc de llavors. Des de Green for Good intentem obtenir, salvaguardar i compartir aquestes llavors de tradició familiar que han format part de la nostra cultura popular i gastronòmica durant segles. Tenir present aquesta riquesa genètica és celebrar la diversitat i s’ha d’entendre no com una herència sinó com un llegat.
Recentment hem detectat, gràcies a la col·laboració del Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia de la Universitat Politècnica de Barcelona i l’equip d’en Francesc Xavier Sorribas, la presència d’un bacteri anomenat pasteuria penetrants, el qual està ajudant de forma natural en el control de la població de nematodes en els nostres cultius.
Sens dubte, aquest és un bioindicador d’un ecosistema edàfic que s’està tornant ric i divers el qual, gràcies al no-llaurat, podem preservar i potenciar, sent-nos d’ajuda tant en la resiliència davant el canvi climàtic com en la fertilitat del sòl de cultiu i en la salut vegetal.
Un jardí catalogat i amb història
El nostre jardí comestible es troba a la Torre de santa Caterina, també coneguda com Torre de Pedralbes o “lo Lleó”, una masia d’origen medieval (s. XVI-XVII) ubicada en una finca que originalment tenia unes 40 hectàrees, al barri de Pedralbes de Barcelona.
Al segle XVII la finca era propietat dels monjos dominics, qui van donar nom a l’edifici, dedicat a Santa Caterina. A més de la masia, la finca tenia bodegues, estables i una capella, i comptava amb una mina d’aigua de la serra de Collserola, coneguda com la Font del Lleó, molt coneguda pels barcelonins a principis del segle XX.
Després de la desamortització dels béns propietats de l’Església al 1835, la finca, protegida com bé cultural d’interès local, va passar a ser residència familiar de diferents particulars fins l’actualitat.
Els jardins projectats per Rubió i Tudurí
Un dels elements d’especial interès de la finca són els jardins de planta geomètrica, on s’ubica el nostre hort urbà. Al segle XX, el reconegut paisatgista Nicolau Rubió i Tudurí es va encarregar de projectar el disseny actual dels jardins de la Torre de Santa Caterina.
Deixeble del paisatgista i visionari francès Forestier, durant gran part del segle XX Rubió i Tudurí va mantenir una participació constant en els debats sobre arquitectura i urbanisme de Catalunya, especialment a la ciutat de Barcelona. Personatge polifacètic, a més de dissenyador de jardins va ser també urbanista, escriptor, dramaturg i periodista, sabent unir aquestes vessants en un tot harmoniós, resultat de la seva formació dins els cànons del Noucentisme. Rubió i Tudurí representa l’enaltiment del paisatge, de la ciutat i de l’espai públic com essència d’esperit col·lectiu.
Per a ell, la pràctica del paisatgisme era una forma expressiva personal que reflectia la seva manera d’entendre el món, una visió personal que també manifestava a través d’altres arts, com l’escriptura i la pintura.
