Parlem amb les investigadores del CREAF que analitzen la qualitat de l’aire i del sòl a través de les bledes cultivades en Horts Green for Good

Corina Basnou i Sandra Calduch (CREAF)

Les plantes poden explicar molt més del que sembla a simple vista. Poden revelar la qualitat de l’aire que respirem, l’estat del sòl que trepitgem i, fins i tot, donar pistes sobre la salut de les persones que habiten les ciutats. Amb aquesta mirada neix HealthyCities4All, un dels primers fruits de l’aliança entre la Fundació Ferrer Green for Good i el CREAF.

Conversem amb les investigadores que lideren l’estudi, Corina Basnou i Sandra Calduch, a l’Hort IE La Mina (Sant Adrià de Besòs), un dels horts Green for Good on es desenvolupa aquesta recerca juntament amb l’Hort La Florida (L’Hospitalet de Llobregat). A través de l’anàlisi de les bledes, el projecte investiga com aquests espais poden actuar com a indicadors vius de la salut ambiental urbana i obre noves vies per entendre la relació entre biodiversitat, contaminació i benestar.

Una conversa per aprofundir en com la recerca científica pot contribuir a transformar les ciutats i en el paper que poden jugar els horts urbans socials com a laboratoris vius al servei de la societat.

– Com neix el projecte HealthyCities4All i què el fa innovador dins de la recerca en salut urbana?

Corina Basnou: És un projecte que va néixer gràcies a la col·laboració amb la Fundació Ferrer Green for Good i va ser una molt bona sinèrgia entre la Fundació i la investigació que fem al CREAF. De fet, és un estudi que complementa més anys de seguiment de la qualitat de l’aire i de l’anomenat seguiment de la salut urbana, que va començar ja fa uns anys al CREAF.

– Per què és important estudiar la relació entre horts urbans socials i salut ambiental de les ciutats?

Corina Basnou: Els horts urbans són oasis de biodiversitat a les ciutats. Són les anomenades solucions basades en la natura, que aporten molts serveis ecosistèmics, molta biodiversitat a una ciutat, però a més a més són laboratoris vius que ens permeten fer aquest seguiment que es relaciona amb la qualitat de l’aire. Fem servir les plantes com a bioindicadors i intentem entendre les històries que ens expliquen les fulles. El fet que tot el que es cultiva a l’hort, gairebé tot és comestible, això ens ajuda, per un costat, a veure si el que es consumeix és sa per a la ingesta, per a la salut humana, però també ens permet incorporar aquesta idea de fer servir les plantes com bioindicadors i veure, a través dels estudis, de les concentracions de contaminats al teixit fullat, quina és la qualitat de l’aire i la qualitat del sòl també.

– Què han pogut aportar els horts urbans socials de la Fundació Ferrer Green for Good a la vostra recerca?

Corina Basnou: Jo crec que, en primer lloc, ens dona una oportunitat per tenir accés a aquests laboratoris vius i per integrar també aquesta visió més social que fa la Fundació Ferrer Green for Good. Ens permet incorporar una mica la mirada de tots els usuaris, en aquest cas la d’un entorn escolar. Està molt bé comprovar que és un hort que a més es fa servir com un aula a l’aire lliure. Jo crec que és un començament de futures col·laboracions. Nosaltres, cada vegada que venim aquí i ho parlem amb la Fundació, tenim noves idees per fer més recerca.

– Per què heu escollit les bledes com a espècie per analitzar la contaminació?

Corina Basnou: Necessitàvem hortalisses, llavors plantes comestibles, però també plantes amb fulles amples. Com més ampla la fulla, més assimilació i més fàcil tenir uns resultats.

– Quins indicadors us permeten detectar la presència de contaminants a través de les fulles?

Corina Basnou: Nosaltres fem una anàlisi de la fulla per entendre una mica la qualitat de l’aire però també si la planta està sana o no. En aquest cas nosaltres fem servir només com a indicadors els metalls pesants i aquests són importants perquè són part de la contaminació atmosfèrica i són molt tòxics. La planta necessita uns metalls essencials, que no són tots tòxics, per créixer, per al metabolisme, per la fotosíntesi, com el manganès, el ferro, el zinc, etcètera. Però alguns d’aquests, tot i que són essencials, si es troben en una quantitat massa alta, aleshores no són bons per a la planta i poden arribar a ser tòxics. Però després tenim alguns metalls pesants que són tots tòxics i que la planta no necessita, com per exemple el cadmi o el plom. En aquest cas, quan nosaltres detectem aquests metalls a la planta ja sabem que tenim un problema important de contaminació, a l’aire o al sòl. I això ens permet fer anàlisis molt més precises que amb un sensor. Com no tenim tots aquests sensors per la ciutat, nosaltres fem servir aquestes fulles com a sensors.

– Quins riscos tenen per a la salut humana aquests metalls pesants?

Corina Basnou: Aquests metalls pesants que es troben a l’aire i que són resultat del gas dels frens, per exemple, o que poden provenir dels incendis, dels fertilitzants, de les deixalleries, però que sobretot estan relacionats amb el tràfic, poden tenir riscos importants per a la salut. Perquè, per exemple, alguns dels metalls pesants molt tòxics que són cancerígens (com el níquel, el cadmi o el plom) s’acumulen als ossos, als ronyons, al fetge, i són molt persistents, i es poden acumular durant dècades al cos.

– Encara és aviat per tenir conclusions, però què espereu trobar?

Sandra Calduch: No esperem trobar resultats perjudicials pel que fa al consum de les bledes, perquè no es van trobar ja en altres estudis realitzats en altres horts que estan situats en zones amb un elevat trànsit de Barcelona. Esperem que això ens serveixi per tenir un seguiment de la contaminació ambiental a llarg termini a través de les fulles.

– Quina era la vostra hipòtesi d’investigació?

Corina Basnou: La nostra hipòtesi era que tot el que es cultiva als horts urbans de Barcelona que tenen aquesta gestió ecològica és més sa que allò que comprem al mercat o al supermercat. No vam arribar a fer aquesta comparació amb productes del supermercat però fins ara no vam trobar cap contaminació. La ingesta d’aquests productes que es cultiven no comporta cap risc per a la salut humana. Però sí que vam trobar indicis clars de contaminació amb metalls pesants a l’aire.

– Com poden influir els vostres resultats en el disseny de les ciutats del futur?

Corina Basnou: Els resultats a llarg termini serien molt més interessants a l’hora d’ajudar a dissenyar polítiques de planificació urbana i de mobilitat urbana més sostenibles relacionades amb la qualitat de l’aire. Perquè sí que vam trobar relacions molt clares amb el tràfic. Vam trobar metalls pesants a l’aire, en diversos punts de Barcelona, i sí que vam trobar clars indicis de contaminació relacionada amb el trànsit.

– Parleu d’una metodologia econòmica i fàcil d’aplicar: en què consisteix exactament?

Sandra Calduch: Al final és perquè estem recollint fulles de bledes en comptes d’utilitzar sensors de contaminació ambiental, que són més costosos d’instal·lar. Aleshores és una metodologia prou senzilla que es pot replicar de manera fàcil a diversos llocs de la ciutat.

– S’estan desenvolupant projectes internacionals en aquest sentit?

Corina Basnou: Encara falta molta pedagogia perquè no sé si totes les ciutats són conscients d’aquests beneficis, d’aquesta oportunitat i d’aquesta facilitat d’incorporar les plantes, les fulles, com a indicadors de la contaminació urbana.

– Com connecta aquesta recerca amb els principis de la permacultura i l’agricultura regenerativa?

Sandra Calduch: En aquests tipus d’horts no s’utilitzen fertilitzants i el que es fa és tenir en compte l’associació de diferents espècies cultivades i la rotació de cultius per augmentar la qualitat del sòl de manera general, també perquè es fan servir compostos orgànics i plantes que puguin atraure fauna que lluiti contra les plagues que puguin haver-hi, en comptes de fer servir pesticides.

– Com us imagineu les ciutats del futur si aquest tipus d’iniciatives s’escala?

Sandra Calduch: Idealment, comptar amb aquest tipus d’horts urbans, dintre de cada comunitat de veïnes, o que cada escola disposés d’aquest tipus d’horts seria ideal. Al final, tens un espai verd i un espai de biodiversitat però també un espai on les persones es poden relacionar. Al final tens tots els elements que contribueixen a la salut, no només ambiental, sinó de les persones d’una ciutat. De fet, aquí, al barri de La Mina, aquest espai contribueix a augmentar la quantitat d’espais verds del mateix barri.

Corina Basnou: Idealment, cada escola hauria de tenir un espai així, un hort urbà social com aquest i fins i tot més verd, més biodivers. I també m’imagino menys espais grisos i més espais verds i biodiversos. Fins i tot amb més estratificació de la vegetació. També m’imagino més espais com aquest al costat dels hospitals i més propers a la gent amb certes discapacitats. Espais encara més inclusius. Més espais com aquests per a la gent gran, per als pacients d’un hospital, etcètera.